Mirant l’espectable entre bastidors

Mirant l’espectacle entre bastidors. El 21 de maig l’Esbart Manresà va fer el segon Memorial Vicenç Orriols, dedicat al que va ser, durant molt anys, un dels col•laboradors més importants i estimats a l’entitat. L’espectacle va comptar amb l’actuació de les seccions de l’escola de dansa de l’esbart, els antics dansaires i els dansaires actuals, aquest darrer grup va presentar diverses estrenes. Fotografia: Àlex Gòmez Ribera

BARCELONA FLOORS

barcelona-floors-sebastian-erras-18

Gaudi buildings, Picasso museum, Rambla boulevard or Barcelona Football Club are the main tourist attractions of Barcelona. When the visitors come to Barcelona, use to look up if theywant to observe the most interesting building. Sebastian Erras propose to us look down. He is a German photographer who has created a collection where he shows pictures of the wonderful mosaic floors that can be found inside the buildings of the city.

Sebastian Erras has published “Barcelona floors” on the Pixartprinting platform, there you can see pictures showing the colors and beautiful designs of different floors found in restaurants, hotels, museums and other public areas. If you want to visit it, all the floors included in this collection are located on a map that you can download.

Link to Barcelona floors website

LLEGINT “DON JOAN”

don_joan_v2_cmyk_1300e

Cada més el grup de lectura de teatre del Casino comenta una obra de teatre relacionada amb la programació del Teatre Nacional de Catalunya, el mes de març l’obra escollida ha estat “Don Joan o el festí de pedra” de Molière, actualment en cartell. L’autor francès va fer, en aquest text, una revisió de Don Joan, un mite clàssic que representa l’home llibertí amb un afany continuat per seduir a les dones, molts autors han creat textos a partir d’aquest seductor, un d’ells va ser Molière.

En la sessió del club es va comentar que una de les peculiaritats d’aquesta obra era la introducció dels primers efectes especials en la seva trama, un fet que va ser una innovació i una superació tècnica en uns moments, el segle XVII, en que la maquinària escènica era molt mes senzilla que l’actual. Aquesta complexitat escenogràfica a l’hora de posar l’obra en escena, Molière la va poder fer gràcies a la protecció que rebia del rei de França, un fet que li permetia plantejar un teatre de luxe, amb un pressupost que gaudia de poques limitacions.

Però més enllà dels efectes especials el debat va girar, com és lògic, al voltant de la figura de Don Joan, un personatge que es va definir com a lliure, trencant contínuament les regles morals de l’època. La fal·lera seductora del protagonista esdevé sincera, amb un Don Joan afirmant que no ha de renunciar a desitjar i satisfer una sola dona si ell té una capacitat “altruista” per fer el mateix amb moltes més. Una altre de les característiques del personatge es que és un fugitiu que vol preservar com sigui la seva llibertat, fugint constantment de les dones amb qui s’havia compromès i que, un cop abandonades, el persegueixen, fugint d’aquell a qui deu diners, fugint dels que volen passar comptes amb ell… Però Don Joan sempre se’n surt de tots aquests obstacles de manera elegant, amb l’habilitat d’aquell que sap aprofitar-se de cada situació i portar-la de manera interessada cap a on vol. També es remarcable el paper de Sganarelle, l’ajudant que esdevé el contrapunt de Don Joan, qüestionant-li el seu comportament i creant una joc escènic molt interessant entre els dos personatges.

És remarcable el gir final de Don Joan, quan aparentment decideix canviar el seu mal comportament que, a partir d’aleshores, s’adaptarà a tot allò que marca la societat del moment com a bo. Un canvi que no que no és real ja que, en el seu monòleg final, Don Joan afirma que d’amagat continuarà actuant com sempre, convertint-se en un hipòcrita. És aleshores quan Don Joan qüestiona qui és pitjor, aquell que actua injustament a cara descoberta o els hipòcrites que aparentment no ho fan però que, en realitat, fan el mateix però d’amagat. En aquest punt es resumeix la crítica a la societat que volia plasmar Molière en aquesta obra, un argument que va molestar i escandalitzar a més d’un.

Don Joan o el festí de pedra” es representa al Teatre Nacional de Catalunya fins el 24 d’abril, tot i així totes les entrades ja s’han exhaurit. Aquest espectacle farà girà per Catalunya i farà parada al teatre Kursaal de Manresa el 28 i 29 de maig.

Köllen bookshelf

Köllen
Four young catalan designers have created Köllen an interactive new bookshelf. The name it means the Alps mountains in swedish language, using this name the designers want to show that its shelf follow the nordic design style, also the shelf form remembers this european mountains.

The shelf includes modular pieces that allows customize it. You can enlarge the shelf or move the position of modular pieces according to the objects that you want to place on the shelf.

The young designers study in a design school in Barcelona, they created the shelf after a class project and decided to present it in the furniture fair Hábitat of Valencia. Köllen design achieved very good comments, after this good experience they want to produce a first serie of this shelf. If them want to achieve this goal, it needs money, for this reason the designers have organized a crowdfunding campaign in Verkami platform. If you want to participate the minimal contribution is 10 euros, then you can receive some presents according to the amount contribution.

Link to Köllen bookshelf crowdfunding campaign

SCALA DEI: THE CLOISTER RECONSTRUCTION

Scala Dei is an ancient monastery located in the Priorat region. The name means ” scale toward God” and its history starts in 1163. The monastery activity continues during seven centuries, this religious institution ruled over the Priorat region. The Prior was the chief of the charterhouse and the mayor of towns located around Scala Dei, the name of the Priorat region comes from this ancient ruler. Scala Dei Charterhouse demonstrates her power, the monks decided to build a great monastery that included the monks’ rooms, chapels, the church, cloisters and other service buildings. The religious activity ends in 1835 when the monks leave Scala Dei, the power of this religious place ends and the building is abandoned. The people that lived in the region profit the situation and stole objects, stones and other materials from the old monastery. Only a few years later Scala Dei becomes a Charterhouse in ruins.

In 1998, Scala Dei owner donate the old monastery to the catalan goverment who decides to restore the old ruins. The restoration policy wanted to maintain the building with the same aspect and preserve the special atmosphere of the ruins, but, at the same time, this policy was combined with the reconstruction of some parts, aiming to explain the old monk’s life. The restoration works continues today, three years ago the government reconstructed one of the old cloisters. It’s interesting to see the video linked in this post where we can see the images before the reconstruction and the restoration works in time-lapse mode. We can watch the archeologist tasks, discovering the majority original parts of the old cloister, buried underground, and the reconstruction phases that returns this space to a new life.

FANG I SETGE, LA CRÒNICA MÚSICAL DE 1714

MG_6323a

La commemoració dels 300 anys dels fets de 1714 ha provocat un creixement de l’interès sobre aquest tema amb reportatges, rutes històriques, llibres i, també, espectacles teatrals. És el cas del musical “Fang i Setge” que aquests dies es pot veure al Teatre Victòria de Barcelona.

“Fang i Setge” ens situa a Barcelona durant la Guerra de Successió, la ciutat viu pendent de l’avanç de les tropes borbòniques partidàries del rei Felip V, els catalans, partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria, han perdut els seus aliats, principalment Anglaterra que abandona la guerra fatigada a canvi d’assolir la pau. Malgrat una derrota pràcticament segura, els barcelonins decideixen resistir davant l’avanç dels borbònics i es preparen per un llarg setge. L’Ònia, filla d’una familia noble, decideix quedar-se a Barcelona, rebel·lant-se contra la decisió del seu pare d’anar-se’n cap a un altre lloc més segur.

L’història de l’Ònia és un dels elements que construeix Sang i Fetge, una diversitat d’històries i personatges que relaten la vida dels barcelonins durant el setge borbònic, un element comú que afecta tots els personatges que intervenen en l’espectacle. Davant d’aquest teló de fons bèl·lic hi apareixen diversos temes, el patriotisme protagonitzat pels barcelonins que decideixen resistir, simbolitzats pel personatge heroic d’en Ramon, l’amor que sorgeix entre l’Ònia i el William, un soldat anglès que decideix quedar-se a defensar Barcelona, o entre el Ramon i l’Eulàlia. Entre les diverses trames també hi ha lloc per la traïció, com la del pare de l’Ònia, el qual es posa al servei de les tropes borbòniques, o per la corrupció personificada en un dels personatges més interessants del muntatge: la Núria, sempre disposada a aprofitar-se de tothom, a treure algun benefici econòmic de totes les situacions, una dona que és la principal encarregada de donar un toc còmic a algunes escenes del musical.

Fang i Setge combina l’amor més ensucrat amb el dramatisme i la comèdia acompanyat per la música composada per Salvador Brotons, unes composicions de to èpic que reforcen l’emoció i els sentiments que es volen transmetre a l’espectador, tot plegat amb una escenografia senzilla però efectiva que resol, amb elements mòbils i imatges projectades, la gran quantitat d’escenes que construeixen aquest musical.

Fang i Setge, amb dramatúrgia de Marc Rosich, es va estrenar el 2014 a Olesa de Montserrat i, després de fer una segona temporada a Olesa, va saltar els escenaris barcelonins on hi farà una nova temporada de representacions fins el proper 27 de març de 2016.

Foto: Pere Grimau